Avaries 24h 900 500 009 Tel�fono Aver�as
Buscar
de juliol 16, 2019
L'aigua a Vilafranca  >  Història de l'aigua
Història de l'aigua

Originàriament l’abastament de Vilafranca del Penedès prové del Nord Est de Vilafranca del Penedès, concretament del paratge denominat Andraix. Es desconeix la data de construcció dels minats, però la primera documentació coneguda data del 25 de gener de 1405 amb la concessió dels privilegis pel Rei Martí V de l’aigua generada a les mines dels Pujols. L’any 1539 es van realitzar les actuacions d’ampliació dels minats fins a les rodalies de Vilafranca del Penedès, per a usos de rec. Posteriorment, l’any 1754 es van ampliar les mines dels Pujols fins a la ciutat de Vilafranca del Penedès, per tal de donar subministrament a les fonts, rentadors, abeuradors i demés usos. Gairebé cent anys més tard, en el 1852 es va registrar notarialment a nom de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès les infrastructures corresponents a l’abastament des dels Pujols, ja que la corporació havia realitzat múltiples actuacions d’ampliació i millora.

 

Per tal de gestionar els recursos es creà l’any 1883 l’empresa AGUAS POTABLES DE VILLAFRANCA DEL PANADES, la qual va patir una sèrie de transformacions fins a la seva desaparició, ja que l’any 1894 es va construir un altre organisme de gestió denominant Junta Mixta d’aigües, i en el 1906 es va construir la JUNTA DE AGUAS DE VILAFRANCA DEL PENEDES que es va dissoldre l’any 1923. Aquesta empresa, davant de la dificultat de garantir el subministrament de la Vila mitjançant l’aprofitament d’aigües superficials, i per tant, molt sensibles a les variacions climatològiques, va realitzar ampliacions per tal d’aconseguir més recursos.

 

D’altra banda, l’any 1891 una societat particular va inaugurar el servei d’abastament a Vilafranca del Penedès, amb la finalitat de solventar les debilitats del subministrament d’aigua potable a la vila. Es va construir un pou de 18 metres de profunditat a Mas d’en Boixos (Pacs del Penedès) i es van construir 3 galeries de captació que condueixen l’aigua al fons d’uns pou. Una instal·lació d’un motor a gas i una bomba de pistó elevava l’aigua a la part alta d’una Torre de 45 metres d’alçada, on havia un dipòsit d’acumulació. Des d’aquí s’enviava l’aigua als principals carrers de la vila. Aquesta instal·lació és coneguda actualment com a Torre de la Bleda.

 

Posteriorment, el subministrament va patir infinitat de problemes que van provocar un servei deficient. Per aquesta raó, l’any 1921, l’Ajuntament va estudiar les possibles solucions a aquesta problemàtica, i es va decidir aprofitar la majoria de les infraestructures existents a la Torre de La Bleda, ja que la capacitat de captació era suficient per a cobrir les necessitats, i es van realitzar unes actuacions de millora, que es van iniciar el 9 de juliol de 1924. Aquestes actuacions consistien en la millora de les captacions (ampliació de les galeries, construcció d’un nou pou i millora de la maquinaria d’impulsió), construcció d’un dipòsit de 1.300 m3 de reserva a la muntanya de Sant Pau, construcció de canonades d’impulsió (1,4 km de canonades de 175 mm de diàmetre des del pou situat a la Torre de la Bleda fins a un dipòsit construït a la Muntanya de Sant Pau) i construcció de la xarxa de distribució (2,4 km de canonades de 150 mm des del dipòsit de Sant Pau fins a connectar a la xarxa existent a la Rambla de Sant Francesc).

 

Per tal de gestionar aquesta nova infraestructura i l’abastament a la ciutat es va constituir el 24 d’abril de 1924 una nova societat denominada AGUAS VILLAFRANCA, SA.

 

Els anys 40 i 50 constitueixen un període de grans sequeres i restriccions, fent-se evident l’escassetat d’aigua. Malgrat les noves captacions i la construcció d’algun pou, aquesta situació s’agreuja durant la dècada dels 60, fins que a l’any 1971 es fa càrrec de la gestió l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la creació del “Servicio Municipalizado de Aguas de Vilafranca” iniciant-se un procés de recerca de noves fonts de subministrament.

 

Durant les dècades dels 70 i 80 s’intensifica aquest procés mitjançant l’adquisició de nous pous i l’augment de les prospeccions, per tal de solucionar les mancances d’aigua existent i fer front a l’increment de la demanda.

 

Paral·lelament, als anys 80 s’estén l’àmbit d’actuació assumint la gestió del servei d’abastament d’aigua d’altres municipis de la comarca de l’Alt Penedès. Concretament i per ordre cronològic són: Les Cabanyes, Pacs del Penedès, Vilobí del Penedès, Olèrdola, Santa Margarida i Els Monjos.

 

L’Any 1993 l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès decideix canviar la forma jurídica de l’ens que gestiona l’aigua, constituint l’actual societat municipal, Empresa Municipal d’Aigües de Vilafranca, SA.

 

A la dècada dels 90 es fa necessària una diversificació de les fonts de subministrament, fent-se finalment efectiva l’any 1998 la connexió a la xarxa de subministrament en alta d’ATLL (Aigües Ter Llobregat).